martes, 13 de diciembre de 2011

L’ESPAI I EL TEMPS A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Els nens quan arriben a l’escola infantil tenen una vivència prèvia la qual els marcarà a l’hora de veure el món. Cada nen és diferent de l’altre perquè han viscut experiències molt diferents i cadascun des del seu punt de vista.

L’espai i el temps són els eixos de les activitat quotidianes i de la comprensió de l’entorn. Tenen una vinculació amb l’esquema corporal ja que el nen per poder orientar-se en l’espai i en el temps, primer ha d’estar orientat en el seu propi cos. 

L’adquisició i desenvolupament d’aquests dos elements és un procés lent i complex perquè són termes molt abstractes pels nens, sobretot pel que fa al temps. Els dos conceptes no s’aprenen sobtadament sinó que apareixen en un principi com a nocions bàsiques i simples que a mesura que es van treballant van madurant. Moltes vegades, mentre feia les pràctiques a una aula de P-3, m’he trobat amb nens que quan explicaven vivències es donaven frases com aquesta:

“fui al parque con el papa mañana” quan en realitat es refereixen a ahir.

L’aprenentatge d’aquestes nocions, en un primer moment, es realitzen amb el contacte amb la realitat. Primer s’aprenen en si mateixos, després en els objectes en referència amb si mateixos i, per últim, en els objectes en relació a altres objectes. 





L'ORIENTACIÓ EN L'ESPAI

Pel que fa al assumpte de l’espai, es pot dir que és bàsic treballar els cinc punts següents:








Per últim, sobre l’espai, afegir que és un aspecte molt difícil de treballar. Inclús puc aportar un experiència personal relacionada amb el tema de la lateralitat. Penso de petita, a l’escola, no vaig treballar gaire aquest contingut. En la meva època d’estudiant era un aspecte una mica desconegut, o bé, no tenia molta importància ja que actualment pateixo problemes a l’hora d’identificar la dreta i l’esquerra, necessito portar algun objecte a la mà esquerre, com per exemple el rellotge, per poder identificar-les de forma ràpida i correcte. No sóc l’únic cas de la meva classe. Encara tinc relació amb alguns companys que els hi passa el mateix. Per això, es pot arribar a la conclusió que va ser un aspecte poc treballat en el context de l’aula.



Per concloure el tema de l'orientació, volia afegir un vídeo relacionat amb la lateralitat. Es tracta d'un programa de televisió on es treballen exercicis de lateralitat recomanats per a totes les edats. 









L’ORIENTACIÓ EN EL TEMPS

No hi ha una didàctica molt desenvolupada sobre aquest tema ja que el temps és molt abstracte. El temps passa i no el podem veure, per això, hem hagut de crear eines per poder controlar-lo. També podem dir que el temps és subjectiu. De vegades ens passa més ràpid o més lent. Per exemple, personalment quan estic vivint una situació incomoda, tinc la percepció que el temps passa més lent, en canvi, si estic gaudint de l’estona, acostumo a dir que el temps se’m passa volant.

Respecte a la classe de temps ens trobem amb 3 tipus diferents:  

  • El temps viscut:


És el primer temps amb el que el nen té contacte. En un primer moment, els nens miren el temps des d’un punt de vista més egocèntric. Per exemple: un nen pensa que el Sol s’amaga perquè ell ha de dormir o que el Sol surt quan ell no té més son i s’aixeca del llit. Però aquest període finalment acaba passant i el nen ja comença a adquirir i regir-se per pautes temporals que afecten a tothom, és a dir, tots els anys complim anys, l’any té 4 estacions,...

  • El temps social:


És un temps col·lectiu. Les persones tenim la qualitat que som éssers socials i per això hem hagut de crear eines de comunicació, per tal, d’acotar el temps i l’espai.
És durant aquest tipus de temps quan el nen deixa de tenir una visió tan egocèntrica i s’adona que dins d’un mateix espai o a l’altra banda del món estan passant moltes coses. Un altre aspecte del que es dóna compte és que tot i que el temps passa de forma regular la sensació de irregularitat existeix, és a dir, és el que esmentava abans, que si s’està en una classe pesada dóna la sensació que el temps passa molt lent i si és una classe dinàmica passarà ràpid.

  • El temps històric:


Es refereix al temps passat. Aquest és un temps que permet l’evocació mental, és a dir, tenir la capacitat de tancar el ulls i poder veure en el teu cap alguna cosa del passat.    

Els nen no poden veure el temps històrics. El principal aspecte que permeten als nens entendre el temps històric són les fonts (primàries i secundàries). Les fonts primàries són escrits (noticies, llibres,...), imatges, fotografies, videos, objectes, conferències,... fetes en el passat i que arriben al present. En canvi, les secundàries són les que es fan actualment per explicar coses del passat, com per exemple: els contes (les tres bessones), les pel·lícules (Ice Age)...

Algunes d’aquestes fonts poden causar problemes ja que, de vegades, estan molt occidentalitzades. Aquest fet és perillós ja que com a conseqüència pot donar lloc a al menyspreu d’altres cultures o del món oriental. 

Un exemple de font escrita molt important seria la Biblia. És un text que ha perdurat en el temps durant uns 1.500 anys. És de gran importància perquè mostra les doctrines de la religó catòlica.   









Per últim, volia destacar un vídeo del programa de televisió "Redes". És un documental que debat el fet de si el temps existeix o no. Únicament posaré la primera part però al Youtube es poden  trobar les parts restants.







   
ALGUNES PÀGINES D’INTERÈS


  • Definició de lateralitat:


  • És un article relacionat amb la lateralitat des d’un punt de vista pedagògic:

  • En aquesta pàgina trobarem aspectes relacionats amb l’esquema corporal i la lateralitat.

  • És un article relacionat amb el espai temps:





RELACIÓ ENTRE EL FER I EL PENSAR A INFANTIL.

El fet de cuidar un insecte pal, ens ha permès veure quina és la relació entre el FER i el SABER. D’alguna manera, l’experiència de cuidar un insecte pal, finalment, s’ha convertit en un contingut. El FER i el SABER són dos aspectes que han d’estar lligats i que, a més, estan al mateix nivell. Estic d’acord que amb l’experiència s’aprèn molt però crec que en certa mesura és necessari un marc teòric, és a dir, una base sobre la qual es sustentin i es reafirmin les nostres experiències.

En el nostre cas, hem après moltíssim sobre l’insecte pal però en algunes ocasions ha sigut imprescindible fer un cop d’ull a la teoria relacionada amb aquest insecte. En un principi, quan se’ns va donar l’insecte no sabíem res sobre ell. En aquest cas, vam haver de fer ús de la teoria ja que si no donàvem resposta a totes les qüestions plantejades, com per exemple: quina seria la millor habitat per ell, quin clima necessita, que menja, com beu aigua,... possiblement l’insecte moriria. En aquest moment, estàvem construint el nostre SABER, estàvem adquirint coneixements. Personalment, penso que aquests coneixements s’han de posar en pràctica, això seria el FER. Si tot això que hem après amb la teoria no ho experimenten o ho posem en pràctica, probablement aquests coneixements acabaran desapareixent i sent purament anecdòtics. Com podem veure sempre ha d’existir una relació amb el FER i el SABER perquè sinó no hi haurà uns aprenentatges significatius.

Un altre aspecte important va ser el treball en equip. A l’última classe on vam tractar el tema de l’insecte pal, vam poder compartir i completar les nostres experiències (FER) amb altres grups per veure quines eren les semblances i diferències que podíem trobar entre els nostres insectes pal. Gràcies a la interacció amb altres grups i amb les semblances que vam poder trobar entre els insectes, vam poder construir una base teòrica relacionada amb aquest ésser viu (SABER), per exemple: són animals nocturns, fan moltes deposicions, canvien de pell setmanalment, tendeixen al balanceig davant un estímul, s’hidraten molt poc,...Són qüestions que hem pogut esbrinar nosaltres mateixos gràcies a la pròpia experiència.

Afegir que gràcies al SABER i al FER, relacionats  amb l’insecte pal, m’ha permès adonar-me que si aprens sobre un ésser viu, aprens sobre tots. Potser, no existeixen semblances corporals però si que podem trobar moltes coincidències entre els diferents processos i estructures (òrgans, teixits, aparell,...) d'aquests. Per exemple: quan vam fer el mural de l’aparell digestiu de l’insecte pal, vam poder veure que l’aparell d’aquest i el dels humans eren molt diferents però que si ens fixaven en el procés digestiu, podríem veure moltes coincidències com l’entrada, l’absorció de nutrients, la sortida...En resum, tots tenim unes funcions que són bàsiques i que es donen en tots els ésser vius: la funció de nutrició, de relació i de reproducció.
















Per acabar, posaré un vídeo d’un programa ("El món d'en Beakman") que existia en la meva infància i que té a veure amb SABER i FER. Era un programa destinant a nens on la teoria i la pràctica tenien molta importància, és a dir, sempre es feia un experiment complementat amb una base teòrica explicada de forma dinàmica i creativa, amb l’objectiu, que els nens adquirissin coneixements de forma significativa i que els hi agradés aprendre ciències.  

Capítol sencer sobre el mètode científic: http://www.youtube.com/watch?v=0Ns2C_6IYYQ




sábado, 3 de diciembre de 2011

LA CANÇÓ DE MOVING

MACACO

Macaco és un grup de música reggae creat Barcelona l’any 1997. El grup està format per Dani Carbonell (vocalista principal) i per músics procedents de diverses regions del món com per exemple Camerun, Veneçuela, Brasil... Respecte a la seva música, és un grup que aposta molt per la fusió d’estils, el mestissatge i, a més, les seves lletres són molt riques i significatives perquè intenten transmetre molts missatges. Aquestes tenen un alt contingut crític respecte a com s’està tractant el planeta i també parlen molt de fer unió per salvar-lo. Bàsicament, es caracteritza per això i perquè en moltes de les seves cançons combinen el castellà amb altres idiomes com el portuguès, el francès, angles, català, etc.  




MOVING

  • LA CANÇÓ:





La cançó “Moving” és un missatge a favor de la naturalesa i del planeta Terra. La lletra vol  mostrar el mal que està patint el nostre planeta i conscienciar al món que ens hem de mobilitzar i hem d’actuar ja per poder salvar-lo. Macaco,  encomanat per National Geographic, va composar aquest tema com a himne per festejar el “Dia de la Terra”. L’objectiu principal de l’himne era sensibilitzar i alertar a la població sobre canvi climàtic.   


  • ESTÀS D’ACORD AMB LA FRASE: “VOLVER AL ORIGEN NO ES RETROCEDER, QUIZÁS SEA ANDAR HACIA EL SABER”:

Personalment, si ho miro de forma objectiva, no puc dir que estic d’acord o no el que diu la frase perquè, en aquest cas, tot depèn des de la perspectiva des de la qual es miri. És a dir, si ho miro des d’un punt de vista científic podré dir que si que estic d’acord però, en canvi, si ho miro des d’un punt de vista més social, puc dir que no estic gens d’acord.

Si ho mirem des d’un context científic, estaria d’acord perquè el mètode científic segueix sempre el mateix procés. En un primer moment planteja unes preguntes que es converteixen en una hipòtesi. Aquesta hipòtesi segueix un procediment fins que finalment s’accepta o es rebutja. Per tant, el que vull dir és que en el cas que sigui rebutjada, per poder avançar, hem de tornar al principi amb l’objectiu de tornar a reformular la hipòtesi i solucionar possibles  errors que hem comés. En definitiva, es pot establir un paral·lelisme amb el que diu la cançó, que per tal poder millorar el món, hem de tornar al passat i simplement millorar aspectes i solucionar errors que vam cometre.     


Pel que fa a la visió més social, puc dir que mirant-ho des d’una forma més subjectiva, em decantaria per aquesta opció. No estic d’acord amb aquesta frase final. En primer lloc, penso que hem de ser conseqüents amb el que hem fet i hem de donar solució a tots els problemes  des del punt en el que ens trobem. No val que ara ens resignem a tornar al passat i pensar “i si no haguéssim fet això...”. Tornant a com érem abans no solucionarem res perquè el mal ja està fet. En resum, crec que la solució al problema, que en aquest cas és el del canvi climàtic, està en la unió de tota la població del món per una única causa, salvar el planeta que habitem. I ara més que mai, el fet de comunicar, conscienciar i unir a tot el planeta és molt fàcil gràcies a la globalització, als mitjans de comunicació, les xarxes socials...Hem d’aprofitar aquesta època de les noves tecnologies per difondre aquest missatge arreu del món. Per últim, afegir que si tornéssim al passat, no tindríem aquesta oportunitat de transmetre-ho al món sencer ja que, en el passat, no disposaríem dels elements esmentats abans i que actualment ens faciliten la comunicació a nivell mundial.











LA GIMCANA


  • Entorn on es farà la Gimcana:

En aquest cas la sortida es va realitzar a la mateixa UAB. La UAB és una facultat que té un entorn natural molt ric. Té una extensió de 260 hectàrees formades de les quals el 60% correspon a boscos, zones agrícoles, rieres,...i el 40% restant correspon a les zones enjardinades i les diferents edificacions i infraestructures. 

Pel que fa als boscos, ocupen unes 80 hectàrees, aproximadament, i  la gran majoria es troben a la part oest del campus. Tot i que podem trobar fins a 79 especies, l’espècie d’arbre predominant en aquests boscos són el pi blanc, roures i alzines. Per últim destacar que aquest boscos són netejats periòdicament per tal d’evitar incendis.

Respecte a les zones agrícoles (19 hectàrees), des de l’any 1986, s’han anat recuperant antics camps de conreu de secà dedicats principalment al raigràs i la melca. Pel que fa a la pastura, el ramat de la UAB consta de 250 ovelles i 40 ovelles.

En relació a les rieres, el campus està travessat per dues rieres, “Can Magrans” i “Can Domènec”. El cabal d’aquestes dues rieres és variable, és a dir, el seu cabal depèn principalment de la pluja. En cas de no haver pluja poden arribar a tenir trams totalment secs.  
  
Per últim, les zones enjardinades, encara que molts alumnes passen diàriament molt de temps en aquetes zones, no són conscients de la gran riquesa que es troba al seu voltant. Dins d’aquestes zones podem trobar fins a gairebé 5.000 arbres de 5 especies diferents: el pollancre, el pi pinyer, el xiprer, el lledoner i el llorer-cirerer. Finalment esmentar que l’UAB s’ha preocupat molt pel fet de crear una universitat sostenible per això ha intentat reduir al màxim l’ús de l’aigua amb la plantació d’espècies de plantes autòctones i que s’adapten millor al clima de la zona on es troba el campus. 



  • Activitat gimcana:

En el context de l’assignatura de coneixement del medi natural i social hem fet una sortida que consistia en la realització d’una gimcana a la UAB. Al igual que va passar a “Can Coll”, la gimcana s’ha fet des del punt dels nen, és a dir, com si nosaltres fossin nens.
L’objectiu d’aquesta gimcana era apropar-nos i que coneguessin el nostre entorn més proper gràcies les diferents proves: 



Les plantes del nostre entorn: prova on un del grup s’havia d’embenar els ulls i havia de tocar, olorar i s’hi es s’havia, identificar els diferents arbustos i plantes que es trobaven en una zona determinada. En aquesta prova, gairebé tot el grup vàrem estar d’acord en un aspecte, que no sabíem el nom de cap de les plantes que ens envoltaven. 




La paperera: era una activitat en la qual s’havien d’agafar a l’atzar 3 objectes de la paperera i realitzar una narració. Aquesta va ser una activitat on tot el grup vam col·laborar i aportar les nostres idees. I per últim ens va permetre treballar i posar en marxa la nostra creativitat.

Abans i després: tractava de fer un còmic sobre el procés que segueix una oliva fins a arribar a oli.

On és l’aigua?: en aquesta s’havia d’elaborar un mapa de l’aigua on havíem de representar els diferents espais del nostre entorn on podíem trobar aigua.

Qui viu en aquets 4m2 ?: era una zona del bosc tancada. Allà, nosaltres havíem d’observar i fer un croquis dels diferents éssers vius que podíem trobar en aquesta zona. En el meu cas, penso que aquesta va ser la prova més enriquidora perquè permetia observar, tocar, conèixer textures, descobrir...era la prova més completa. Per exemple, el meu grup ens vam trobar que hi havia una zona que estava florida i havia bolets, per tant, vam deduir que aquesta era una zona on no tocava gaire el Sol i on hi havia molta humitat. En resum, en aquesta prova vam descobrir que en una zona tant petita com 4m2 podíem trobar una gran diversitat d’éssers vius com cargols, formigues, bolets, cucs, gespa, fongs, mosques, fulles, un arbre, diverses herbes...que ens ajudarien a conèixer el nostre entorn i, a més, posteriorment ens podrien ajudar a treballar altres aspectes dins l’aula. Afegir, que si en aquest espai tant reduït ens vam trobar tal diversitat de fauna i flora imaginar-neu-vos la quantitat d’esser vius que ens podríem trobar a la immensitat dels boscos de la UAB.



Representar idees amb el cos: com el seu nom indica es tractava de representar amb el cos “de què li serveix l’arrel a la fulla?”. Era una activitat que implicava el treball en grup, la creativitat i l’expressió corporal.


En definitiva, gràcies a aquestes proves no només coneixem i descobrim coses del nostre entorn, sinó que també és possible treballar l’expressió escrita, corporal, artística, oral..., per tant, permet exercitar i desenvolupar tant les capacitat com les competències de l’educació infantil i primària, respectivament. Concretament, si aprofundim un mica en el tema de descoberta de l’entorn aquestes activitats en ajuden a (a continuació, referència a la lectura de descoberta de l’entorn):

  • Comprendre i apreciar progressivament l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa.
  • Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciació en l’ús de temes relatius a l’espai.
  • Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències, establint relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
  • Observació i exploració de l’entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que se’n deriven.
  • Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes).
  • Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic.
  • (...)


En conclusió, aportar que em va sobtar la gran quantitat de biodiversitat que ens vam trobar a la Universitat. Realment desconeixia el meu entorn natural i, a més, si no hagués fet aquesta gimcana potser encara ho continuaria desconeixent. És increïble que no conegui un espai pel qual passo diàriament i pel que desenvolupo la meva activitat de forma quotidiana. Per contra, l’únic inconvenient que vaig trobar va ser el temps de realització de les activitats. Crec que 4 hores és massa i segurament aquesta gimcana en 2 hores i mitja pot estar feta. 









sábado, 19 de noviembre de 2011

CONNECTAR LA CONFERÈNCIA AMB L’ASSIGNATURA I L’INSECTE PAL

Per connectar aquests aspectes, en un principi, faré ús d’un vídeo que té a veure amb el nostre insecte pal.



Aquest és un vídeo que tracta molts aspectes rellevants de l’insecte pal com per exemple: a quina família d’insectes pertany, quin és el clima adequat per aquests, com es reprodueixen, quina és la seva esperança de vida,...aquestes són qüestions que van sorgir en un principi quan se’ns va donar l’insecte pal. Un dia a classe ens van donar aquest insecte en un got amb una fulla d’heura. El repte era aconseguir que aquest insecte sobrevisqués.

Quan et trobes en aquesta situació de no saber res, et veus amb la necessitat de respondre a totes aquestes qüestions que es plantegen mitjançant la investigació en pàgines web, vídeos, llibres, fors o documentals com el que he extret del Youtube. Per tant, amb aquest mètode, d’alguna manera ja estàs contribuint a la construcció del coneixement de forma autònoma. En aquest cas ens trobaríem amb un aprenentatge constructivista barrejat amb el de descobriment ja que, per una banda, és el nen el que s’encarrega d’elaborar el seu coneixement mitjançant la resolució d’unes qüestions que, a més, va corroborant gràcies a la seva pròpia experiència. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és que els nens agafin gust a aprendre en general i a aprendre ciències.   

Aquesta idea és una mica el que defensa el projecte que es mostra en la conferència. La principal temàtica de la “xerrada” és la d’educar en sostenibilitat amb l’objectiu d’aconseguir unes noves generacions de ciutadans que aconsegueixin millorar el món. Per aconseguir aquest objectiu es necessiten mestres que siguin innovadors, creatius i que siguin capaços de fer que als nens els hi agradi aprendre ciència. Per això és important treballar des d’aquesta perspectiva constructivista i de descobriment ja que el fet de treballar des de l’experiència, fa que els nens aprenguin significativament. En canvi, als nens no els hi agrada i ni els interessa la teoria pura ja que aquests són coneixements purament anecdòtics  que s’acaben oblidant.
En definitiva, en el projecte es defensen metodologies on el nen debat, comenta, plantejar qüestions...amb els altres, on es presenten espais de recerca i on es proposa el joc exploratori. Sempre metodologies que permetin al nen descobrir i aprendre sabers per si mateixos o també gràcies a la interacció amb els altres.  

Per acabar, esmentar que estem rodejats de recursos que ens poden permetre treballar des d’aquesta perspectiva, únicament s’ha de ser creatiu i utilitzar els recursos que tinguem més a l’abast. Per exemple, he volgut posar un fragment de la pel·lícula “Bichos” on surten tot una sèrie d’insectes, entre ells, l’insecte pal. Per començar aquest seria un recurs que ens podria ajudar a mostrar al nen quina es l’aparença d’aquest insecte. Després ja es podria passar a altres qüestions com el d'elaborar un terrari per l’insecte.  





sábado, 12 de noviembre de 2011

EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT (CONFERÈNCIA)

La principal temàtica d’aquesta conferència va ser l’educació per a la sostenibilitat. En aquesta es van tractar temes com: quin tipus de ciutadà volem educar a les escoles bressol i sobretot a quin preu fem les coses, és a dir, tota acció nostra hem de saber que té unes conseqüències sobre el nostre planeta.

El projecte que se’ns presentava volia aconseguir educar a nens en valors relacionats amb el medi ambient, per tant, conscienciar als nens a favor de la sostenibilitat. Aquest és un assumpte complicat perquè com sempre apareix el tema de la manca de recursos. He de dir que tot i que no hi ha suficients recursos per treballar la qüestió de la sostenibilitat, els valors ambientals,...els mestres han de tenir la suficient capacitat de ser creatius i intentar treballar amb els recursos dels que disposin i que tinguin més a l’abast. És molt fàcil dir “no tinc recursos” i no treballar la sostenibilitat però un docent ha de disposar de les estratègies necessàries per treballar-ho com sigui. En primer lloc hauria de començar per formar-se en aquests assumptes i ja després hauria de millorar els espais de comunicació (interacció), crear espais de recerca i, per últim, fomentar el joc exploratori.

En definitiva, penso que l’objectiu principal d’aquest projecte és donar als nens, ja des de ben petits, un pensament socio-crític i uns valors que els permetin pensar en que un món millor és possible. Els nens han de millorar com a persones socials i han d’intentar construir un món millor on tothom sigui igual (tolerància, respecte, cooperació...), es fomenti el respecte cap als ésser vius, es controli l’explotació de recursos i es conscienciï a la gent de la importància de reutilitzar i reciclar, entre altres aspectes.

Per anar concluint, a continuació mostraré quina és la meva visió sobre aquests tema i per fer-ho de forma més explícita i més entenedora he decidit seleccionar dos vídeos. El primer, és un vídeo excel·lent que mostra el nostre compromís amb el món. En aquest es poden veure les conseqüències que estan donant els nostres actes. És un vídeo que es centra en de donar força i importància al fet d’educar en valors ambientals, per tal, de preservar el planeta que habitem.


El segon vídeo, és una animació destinada als nens. En aquest es mostra alguns consells que ens poden ajudar a millorar i salvar la nostra vida i la del nostre planeta. es podria utilitzar com a recurs per conscienciar als més petits.  
http://www.youtube.com/watch?v=WyO1driLF-8




Per últim, esmentar l’impacte que m’ha suposat el fet de veure l’UAB després de la Festa Major. És escandalós i decebedor com m’he pogut trobar la Facultat on estudio i el camí que he hagut de fer fins a l’auditori. És un fet intolerable que el paisatge habitual de netedat i jardins verds hagi quedat pertorbat per l’acció de l’home de forma tan radical.



En tot cas, aquest és un fet que en petita o gran mesura els actuals i futurs docents (amb la col·laboració família) hauríem d’intentar evitar per tots els medis. Està en les nostres mans educar noves generacions de nens que siguin respectuosos amb els altres i amb el planeta que habitem. La clau està en tot l’esmentat amb anterioritat, en fomentar l’educació en valors ambientals, sigui com sigui.



ALGUNES PÀGINES D’INTERÈS:

·         És un vídeo extret de la TV per pares que parla sobre els valors i l’educació en valors general:

·         És un vídeo que mostra les conseqüències de la festa major de l’UAB.

·    Parla sobre la consciència ecològica

·         Aquest és un vídeo que denuncia l’escalfament global. És una forma impactant de dir que ens estem carregant el món en el que vivim i que ni tant sols els animals que l’habiten volen viure en ell.   
  



viernes, 4 de noviembre de 2011

SORTIDA A CAN COLL

  • Introducció a la Masia de Can Coll


Can Coll és una Masia senyorial del segle XV que actualment està restaurada i s’utilitza com a Centre d’Educació Ambiental. La Masia es troba situada concretament al Parc Natural de Collserola. Aquest és un parc situat enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona, entre dos rius (Llobregat i Besós), abasta 9 municipis i com a lloc emblemàtic trobem el turó del Tibidabo. Consta de 8.295’09 hectàrees d’ambients mediterranis que són aprofitats per les poblacions més propers com a pulmó, escola de la natura i lloc d’esbarjo.
    



Com deia abans, la Masia és del segle XV, actualment està restaurada i s’utilitza com  a Centre d’Educació Ambiental. L’any 1945 la Masia rebia un altre nom, “Manso Portell”, fins que finalment va ser adquirida pel senyor Coll i li atorgà el nom de “Can Coll”. La família Coll era una família molt influent de Cerdanyola. Ja cap a l’any 1987 la finca va passar a mans de la Corporació Metropolitana de Barcelona que la va restaurar i la convertir en el centre actual.

El terreny de la Masia consta de 200 hectàrees formades per bosc, conreus, la granja, la vinya i el fruiterar. La Masia ha anat creixent amb els pas dels anys incorporant noves dependències agrícoles i, fins i tot, l’any 1845 van arribar a construir una capella adjunta a la Residència. Els principals fils de sustentació de Can Coll era la vinya i la producció de vi.

Pel que fa al Centre d’Educació Ambiental Can Coll, és un centre que intenta que el nen conegui el seu entorn natural gràcies a la realització de diferents activitats que tracten temes concrets com la granja, el bosc, coneix com es vivia antigament a la Masia, la vegetació de la zona, la fauna...


Les instal·lacions del centre es formen per les diverses aules de treballs, el laboratori, la sala d’actes, sala de projeccions audiovisuals, l’observatori dels ocells, la maqueta del Parc i la capella on es fa una activitat relacionada amb que és el Parc de Collserola. Per últim, a la zona exterior de la Masia trobem un pati gran on poder gaudir de la natura mentre s’esmorza.






  • Experiència personal
  
Penso que va ser una sortida molt enriquidora perquè vam poder viure l’experiència des del punt de vista dels nens i perquè se’ns van oferir moltes metodologies per treballar amb nens el tema de l’entorn natural.




Com deia, ens vam poder posar en la pell dels nens i viure l’activitat des del seu punt de vista. Això em va permetre veure que era el que podia aportar aquestes activitats als nens. Les activitats no només servien perquè els nens coneguessin i interactuessin amb el medi natural, sinó que em vaig adonar que també dins d’aquestes es treballaven diferents capacitats i competències com l’expressió oral, l’expressió artística (amb la representació del conte), la capacitat de descobrir i tenir iniciativa, d’actuar de forma autònoma...en general, totes les activitats eren enriquidores i contribuïen al desenvolupament íntegre del nen.   



En segon lloc, els diferents educadors de Can Coll es van centrar en explicar-nos com es feien les activitats amb els nens i no com es farien amb nosaltres, és a dir, les metodologies emprades estaven únicament dirigides per als infants. Aquest és un aspecte d’agrair perquè ens aporta diferents activitats i formes de fer que podrem aprofitar i realitzar-les en un futur amb els nostres alumnes.





D’altra banda, dir que em vaig trobar amb molts aspectes positius com per exemple; que les activitats estan destinades a nens que van des de l’educació infantil a l’educació secundaria, és un centre obert a universitaris i mestres en actiu, és a dir, qualsevol que vulgui formar-se en apropar als nens al medi natural pot anar.

Per últim, destacar que va haver una qüestió que em va agradar i alhora em va sorprendre. Va ser el fet que els metres abans de fer la sortida han d’assistir a una reunió per preparar les activitats. Els mestres prèviament a la sortida hauran de formar-se i hauran de saber tot el que es farà a les activitats, les metodologies,...hi ha una preparació prèvia d’aquests.

En conclusió, no coneixia el Parc de Collserola en la seva totalitat però una vegada aprofundeixes, t’adones que el Parc i la Masia de Can Coll són uns recursos que donen molt de joc a l’hora de treballar la natura amb els nens. Té la sort de tenir a l’abast molts elements naturals que permeten treballar en profunditat la vegetació, la fauna i altres aspectes de la zona.








(La granja: En aquesta part de l'activitat se'ns mostrava com sortia el pollet de l'ou i com anaven creixent). L'alternativa a l'activitat de fer farina.  









(Activitat del blat: havíem de fer farina fent servir blat per després donar de menjar a la somera)

  

  • Algunes pàgines consultades i d’interès:


    http://www.parcnaturalcollserola.cat/

    És un vídeo interessant perquè mostra el que passa a la nit al Parc de Collserola: quins animal hi ha els sons que fan...?: http://www.youtube.com/watch?v=2XoeNMNxrr4   

    Aquest vídeo mostra una de les activitats que haurien d’haver fet nosaltres. No va se possible per la pluja però s’anava a fer igual que l’han fet aquests nens: