QUÈ ESTIC APRENENT CUIDANT A UN INSECTE PAL?

El fet de cuidar un insecte pal està sent una experiència molt enriquidora ja que en un primer moment va ser necessari investigar coses sobre aquests insectes com per exemple: què menjaven, com bevien, en quin tipus d’hàbitat vivia?... arrel de buscar aquesta informació van sorgir noves curiositats com; quant arriben a mesurar, quina és la seva esperança de vida, com es distingeix el mascle de la femella?...

Un altre aspecte important que ha aportat coneixements ha sigut la realització d'activitats a classe. Activitats com el mural ens ha ajudat a reflexionar sobre aspectes com: si els insectes pal mengen heura, quin és el procés que segueix aquesta dins l'insecte fins que surt convertida en excrements? A més, aquesta és una activitat molt enriquidora no només pel simple fet d’aportar aprenentatges, sinó que també ha fomentat el treball en equip, la cooperació i la participació. Valors bàsics en un mestre d’EI.

En definitiva, he pogut adquirir nous coneixements els quals he anat construint amb el meu grup de treball i de manera autònoma amb les diferents qüestions que ens anaven sorgint a mesura que es descobria coses sobre el nostre insecte pal.  

ELS CONTES

Introducció del conte:

Definició extreta de Viquipèdia.

“El conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral.”

El conte és tan antic com la humanitat. Ja en la prehistòria, com no hi havia literatura, els contes s’explicaven a través de les pintures que es feien a les roques. Actualment, explicar contes s’ha convertit en una manera d’informació social. És un recurs que utilitzen de forma quotidiana els mestres i donen molt de joc, ja que com esmentaven abans són uns mitjans que ens poden ajudar a transmetre coneixements, principis, valors..., és a dir, tenen un component didàctic. Inclús, molts contes poden arribar a tenir capacitat empàtica i moltes vegades tenen un caràcter social vinculat a la família i l’escola.  

A l’època medieval, els contes encara es considerava literatura oral. Els trobadors eren els encarregats d’anar poble per poble transmeten aquests contes. Les narracions en aquella època eren molt més sagnants i terrorífiques, sobretot, els contes tradicionals europeus que, a més, tenien un component moralitzador ( la moralitat ) i missatges ocults. Un exemple seria “la caputxeta vermella” : aquest conte vol mostrar que no ens hem de refiar dels desconeguts i respecte als elements terrorífics i missatges ocults, si aprofundim, podrem veure que tot i ser un conte infantil conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme, temes una mica durs per tractar amb nens.  

Per últim esmentar un conte de principis del segle XIX: “Les aventures de Nono”. Aquets és un llibre escrit per Jean Grave i publicat pel pedagog Ferrer i Guardia destinant a la classe obrera. Aquest defensava la llibertat d’accés a l’escola independentment de la classes social i la escola moderna.  

Conte de "La Caputxeta Vermella" 

Aspectes importants del conte:

Perquè un conte arribin als nens s’ha de tenir diversos element en compte:

• S’han de fer aturades i marcar clarament les paraules per tal que sigui entenedor.
• Hem de mirar als nens per mantenir la seva atenció i introduir-los en el conte.
• S’ha d’ajudar a poder visualitzar els objectes i reforçar les idees mitjançant sons, canvis en el volum de la veu, canvis d’entonació, cops de mans...
• Fer silencis. Ajuda a crear expectativa.
• No és un aspecte que calgui però la música pot permetre que el nen s’introdueixi en el conte.
• Crear un clímax.
• Començar i finalitzar els contes amb les formes convencionals de começament i d’acabament de contes perquè el nen s’assabenti que el conte comença o s'acaba: "vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!"

                                                                                        

Quins objectius didàctics tenen els contes:

Els contes, com s’esmentava amb anterioritat, no només tenen la característica principal d’entretenir sinó que també tenen un component moralitzador i didàctic. Gràcies al conte, en l’educació infantil es poden treball continguts com el joc, el moviment, el llenguatge oral, l’expressió corporal, el animals, els components de la família, l’espai i el temps,... en definitiva, els principals objectius en l’educació infantil són els següents:

Objectius generals:  

• Afavorir les àrees cognitives, motores, social i afectiva.
• Afavorir la capacitat crítica.
• Descobrir, conèixer i controlar el propi cos.
• Augmenta la creativitat i capacitat expressiva dels nens.
• Ajudar a establir vincles de relació amb els adults i els seus iguals.
• Observar i explorar l’entorn immediat.
• Desenvolupar, millorar i gaudir de la llengua oral i escrita.
• Representar i evocar aspectes diversos de la realitat, coneguts o imaginats.

En relació a l’àrea d’identitat i autonomia personal:

• Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitat motrius, sensitives i expressives.
• Adquirir la coordinació i el control dinàmic del propi cos.
• Aplicar la coordinació ull-mà a l’hora de manipular objectes.
• Adequar el comportament a les necessitats i requeriments i explicacions dels adults i d’altres companys.

En relació a l’àrea de medi físic i social:

• Orientar-se i actuar de forma autònoma en els espais quotidians.
• Valorar la importància del medi natural i la seva qualitat per la vida humana.  
• Saber situar els objectes en l’espai i el temps.
• Adquirir valors i principis relacionats amb el nostre entorn tant social com natural.

En relació a l’àrea de comunicació i representació:

• Comprendre, reproduir i recrear textos de tradició cultural.
• Interessar-se pel llenguatge escrit.

ELS FONAMENTS PER A UNA EDUCACIÓ EN VALORS ÈTICS I FINALITATS DE LES CIÈNCIES SOCIALS

(LECTURES TREBALLADES A CLASSE)

  

1.    Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics.

2.    Les finalitats de les ciències socials. L’educació per a la democràcia.

D’aquests dos textos es pot veure com els temes principals que tracta són, d’una banda, la influència dels adults en els més menuts. I d’altra banda, els fonaments imprescindibles que s’han de tenir en compte per educar a un nen.

·         Aspecte 1:

Els adults són els principals encarregats d’educar als infants ja que aquests són els models culturals dels nostres infants, en conseqüència, “tot el que fan els adults el nen ho imita”. Això no només es dóna amb la família sinó que també passa en altres àmbits com a l’educatiu. Els mestres són un model de comportament per als nens ja que sigui quina sigui l’acció que facin estan transmeten algun valor, principi... “qualsevol acció els delata”. En definitiva, els docents no només són transmissors de continguts i d’aprenentatge sinó que també ho són de valors i per tant, l’ètica és constitutiva de l’acció educativa.  

En l’àmbit educatiu, s’ha de ser conscient que s’ha d’intentar educar des d’un punt de vista objectiu, és a dir,  d’una forma que el nen sigui capaç de construir la seva personalitat per ell mateix, o sigui, els docents han de mostrar al nen les eines per poder observar la realitat per tal que aquests puguin apreciar el món des de diferents perspectives. D’aquesta manera tindran l’opció de triar l’alternativa que més els hi agradi.

D’altra banda, altre aspecte a destacar és que els essers humans som éssers socials, és a dir, necessitem dels altres per poder viure, “jo sóc tu quan jo sóc jo”. Les persones no som res sinó tenim relació amb els altres i per això és molt difícil trobar a persones individuals. Necessitem dels altres per poder tenir un criteri, és a dir, com dèiem abans les persones necessitem d’uns adults als que imitar però també els nanos necessiten als altres perquè d’aquesta manera  constitueix la seva personalitat (valors i principis). En resum, el nen no només construeix la seva personalitat de la imatge que té d’ell mateix sinó que també ho fa de la imatge que tenen els altres d’ell, altres persones en la seva vida són necessàries.

·         Aspecte 2:

El segon aspecte que tracta els textos són els diferents fonaments ètics que s’ha d’intentar transmetre als nens. En tots dos es parla de valors ètics com la tolerància, la llibertat, la responsabilitat,...tots aquests són valors imprescindibles en l’educació d’un nen. Aquests valors el que volen és transmetre que no només s’ha d’escoltar i tenir en compte als altres, va més enllà, es tracta d’escoltar i d’intentar donar resposta a la demanda dels altres sense obtenir res a canvi.

En qüestió de valors es important dir que “no és possible apel·lar a un sistema de valors universal i etern”. Actualment, aquesta idea és utòpica, de moment és impossible aconseguir un món on tothom sigui capaç de poder constituir els seus propis valors degut a aspectes com la dominació. Per això, perquè es compleixi aquesta idea, s’ha d’acabar amb la desigualtat. La desigualtat és la principal causant que no tothom tingui accés a les diferents perspectives de concebre el món. Avui dia és un assumpte pràcticament impossible d’eliminar perquè és dóna a tots els nivells, del nivell local al mundial.

Per concloure, una idea important seria que el respecte és la clau per fer comprendre als alumnes els valors necessaris per fer un món millor.

AMPLIACIÓ DEL TEMA: 

• Frases relacionades amb el tema:

• Imatges relacionades amb el tema: 

 A la imatge es poden veure dos samarretes de futbol en les que s’han reemplaçat el nom del jugador per diferents qualificatius bons i dolents. Aquestes samarretes estan acompanyades per l’eslògan “Lo que ellos hacen, los niños lo imitan”.  Amb aquesta imatge el que és vol mostrar és la influència que exerceixen les accions dels esportistes en la vida dels nens. 

  

En la següent imatge es pot veure com un nen fa un gest poc ortodox. La ira que mostra aquest nen segurament sigui influïda per la ira d’una adult. És un reflex del que està passant al seu voltant.

LA VISIÓ DEL MÓN

(Magistals 1 i 2)

Durant les sessions magistrals 1 i 2 vàrem fer una introducció de la visió que es té del món actual i quina és la nostra visió personal.

En primer lloc, dir que amb totes les visions de les persones de classe vam elabora l’esquema que surt a continuació:

Aquest esquema representa que la gent, principalment, quan parla del món, parla del mal que li estem fent. En general, es parla des d’un punt de vista de sostenibilitat i consciencia ecològica. És a dir, el principal tema que es tracta és que, actualment, l’actuació de l’home s’està carregant el nostre planeta. Però si volem aconseguir un món més sostenible és necessària l’equitat i la igualtat ja que, primer de tot, tota la població hem de ser capaços entendre’ns entre nosaltres. Mai arribarem a salvar el nostre món si encara existeixen diferències de sexe i gènere, entre ètnies, cultures...per poder gaudir del nostre món ens hem de considerar tots iguals.

Una vegada s’arriba a l’equitat i la igualtat hem de ser creatius perquè les solucions que hem estat donant fins ara per ajudar al nostre món no han estat efectives, per tant, es necessiten idees més innovadores per poder assolir aquest objectiu.

D’altra banda, en aquest esquema també es parla de la llibertat. Hem de ser persones innovadores i a més lliures. El concepte de llibertat fa referència a que hem de ser persones lliures i capaces d’expressar les nostres idees, conviccions, opinions, etc. Referent a aquest tema, volia mencionar una cita de Jorge Luis Borges que a la vegada que ens parla de que som lliures ens planteja un dilema. Aquesta cita diu: “som persones lliures dintre d’un sistema”. Amb aquesta cita vol expressar que som persones lliures dintre d’un límits, dintre del que se’ns permet, per tant, la llibertat avui dia no és absoluta. El fet que no hi ha hagi una llibertat absoluta en el nostre planeta és perquè existeix una jerarquia. La jerarquia és la disposició de persones en ordre ascendent o descendent, tenint en compte aspectes com la classe, el poder, la categoria, l’autoritat o qualsevol altre assumpte relacionat amb un sistema de classificació. Per tant, no només no som “lliures” perquè sempre depenem d’algú que esta per sobre, sinó que també s’incompleix una de les regles bàsiques per salvar el nostre món, l’equitat i la igualtat.
   

En resum, tots els aspectes esmentats abans ens venen donats per una cultura que ens ha sigut tramesa per part dels nostres pares, família, escola, entorn,...és a dir nosaltres desenvoluparen una personalitat o altre en funció de la nostra cultura, o sigui, del que ens sigui transmès.

Per últim, com es pot veure l’escola també es transmissora no nomes de coneixements i aprenentatges sinó que també de cultura (valors, normes, rutines...), per això, en un futur, quan siguem professors, el respecte ha de ser la clau per fer comprendre als alumnes els valor necessaris per fer un món millor. En primer lloc, hem d’intentar que els alumnes s’adonin que hi ha un problema i que existeix la necessitat de canvi. En segon lloc, s’ha de posar en marxa aquest canvi i finalment s’ha d’actuar. No s’hi val queixar-se, s’ha de passar a l’acció.   

Com a ampliació posaré la meva visió del món. La meva visió estava representada en dos diapositives de PowerPoint i fa referència a la consciència ecològica. En la primera diapositiva està representat amb imatges tot el que li estem fent patir al planeta i a la segona hi ha una reflexió personal. Aquest PowerPoint anava acompanyat d’una cançó de Macaco que es diu “Mama Tierra”. Cançó amb una lletra amb alt contingut crític en contra d’aquelles persones que no respecte el món en el que viuen.   

• Enllaç cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=RE20uuhnOd4

http://www.youtube.com/watch?v=o7xw6JH8Q5Q