L’ESPAI I EL TEMPS A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Els nens quan arriben a l’escola infantil tenen una vivència prèvia la qual els marcarà a l’hora de veure el món. Cada nen és diferent de l’altre perquè han viscut experiències molt diferents i cadascun des del seu punt de vista.

L’espai i el temps són els eixos de les activitat quotidianes i de la comprensió de l’entorn. Tenen una vinculació amb l’esquema corporal ja que el nen per poder orientar-se en l’espai i en el temps, primer ha d’estar orientat en el seu propi cos. 

L’adquisició i desenvolupament d’aquests dos elements és un procés lent i complex perquè són termes molt abstractes pels nens, sobretot pel que fa al temps. Els dos conceptes no s’aprenen sobtadament sinó que apareixen en un principi com a nocions bàsiques i simples que a mesura que es van treballant van madurant. Moltes vegades, mentre feia les pràctiques a una aula de P-3, m’he trobat amb nens que quan explicaven vivències es donaven frases com aquesta:

“fui al parque con el papa mañana” quan en realitat es refereixen a ahir.

L’aprenentatge d’aquestes nocions, en un primer moment, es realitzen amb el contacte amb la realitat. Primer s’aprenen en si mateixos, després en els objectes en referència amb si mateixos i, per últim, en els objectes en relació a altres objectes. 

L'ORIENTACIÓ EN L'ESPAI

Pel que fa al assumpte de l’espai, es pot dir que és bàsic treballar els cinc punts següents:

Per últim, sobre l’espai, afegir que és un aspecte molt difícil de treballar. Inclús puc aportar un experiència personal relacionada amb el tema de la lateralitat. Penso de petita, a l’escola, no vaig treballar gaire aquest contingut. En la meva època d’estudiant era un aspecte una mica desconegut, o bé, no tenia molta importància ja que actualment pateixo problemes a l’hora d’identificar la dreta i l’esquerra, necessito portar algun objecte a la mà esquerre, com per exemple el rellotge, per poder identificar-les de forma ràpida i correcte. No sóc l’únic cas de la meva classe. Encara tinc relació amb alguns companys que els hi passa el mateix. Per això, es pot arribar a la conclusió que va ser un aspecte poc treballat en el context de l’aula.

Per concloure el tema de l'orientació, volia afegir un vídeo relacionat amb la lateralitat. Es tracta d'un programa de televisió on es treballen exercicis de lateralitat recomanats per a totes les edats. 

http://www.youtube.com/watch?v=g0VlXEzwA_Q

L’ORIENTACIÓ EN EL TEMPS

No hi ha una didàctica molt desenvolupada sobre aquest tema ja que el temps és molt abstracte. El temps passa i no el podem veure, per això, hem hagut de crear eines per poder controlar-lo. També podem dir que el temps és subjectiu. De vegades ens passa més ràpid o més lent. Per exemple, personalment quan estic vivint una situació incomoda, tinc la percepció que el temps passa més lent, en canvi, si estic gaudint de l’estona, acostumo a dir que el temps se’m passa volant.

Respecte a la classe de temps ens trobem amb 3 tipus diferents:  

• El temps viscut:

És el primer temps amb el que el nen té contacte. En un primer moment, els nens miren el temps des d’un punt de vista més egocèntric. Per exemple: un nen pensa que el Sol s’amaga perquè ell ha de dormir o que el Sol surt quan ell no té més son i s’aixeca del llit. Però aquest període finalment acaba passant i el nen ja comença a adquirir i regir-se per pautes temporals que afecten a tothom, és a dir, tots els anys complim anys, l’any té 4 estacions,...

• El temps social:

És un temps col·lectiu. Les persones tenim la qualitat que som éssers socials i per això hem hagut de crear eines de comunicació, per tal, d’acotar el temps i l’espai.

És durant aquest tipus de temps quan el nen deixa de tenir una visió tan egocèntrica i s’adona que dins d’un mateix espai o a l’altra banda del món estan passant moltes coses. Un altre aspecte del que es dóna compte és que tot i que el temps passa de forma regular la sensació de irregularitat existeix, és a dir, és el que esmentava abans, que si s’està en una classe pesada dóna la sensació que el temps passa molt lent i si és una classe dinàmica passarà ràpid.

• El temps històric:

Es refereix al temps passat. Aquest és un temps que permet l’evocació mental, és a dir, tenir la capacitat de tancar el ulls i poder veure en el teu cap alguna cosa del passat.    

Els nen no poden veure el temps històrics. El principal aspecte que permeten als nens entendre el temps històric són les fonts (primàries i secundàries). Les fonts primàries són escrits (noticies, llibres,...), imatges, fotografies, videos, objectes, conferències,... fetes en el passat i que arriben al present. En canvi, les secundàries són les que es fan actualment per explicar coses del passat, com per exemple: els contes (les tres bessones), les pel·lícules (Ice Age)...

Algunes d’aquestes fonts poden causar problemes ja que, de vegades, estan molt occidentalitzades. Aquest fet és perillós ja que com a conseqüència pot donar lloc a al menyspreu d’altres cultures o del món oriental. 

Un exemple de font escrita molt important seria la Biblia. És un text que ha perdurat en el temps durant uns 1.500 anys. És de gran importància perquè mostra les doctrines de la religó catòlica.   

Per últim, volia destacar un vídeo del programa de televisió "Redes". És un documental que debat el fet de si el temps existeix o no. Únicament posaré la primera part però al Youtube es poden  trobar les parts restants.

http://www.youtube.com/watch?v=aVPNmjyJu7E 

   

ALGUNES PÀGINES D’INTERÈS

• Definició de lateralitat:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lateralitat

• És un article relacionat amb la lateralitat des d’un punt de vista pedagògic:

http://www.espaciologopedico.com/articulos2.php?Id_articulo=219

• En aquesta pàgina trobarem aspectes relacionats amb l’esquema corporal i la lateralitat.

http://www.xtec.es/~jparrado/Temes/Tema11.pdf

• És un article relacionat amb el espai temps:

http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_15/ISABEL_RAEL_1.pdf

RELACIÓ ENTRE EL FER I EL PENSAR A INFANTIL.

El fet de cuidar un insecte pal, ens ha permès veure quina és la relació entre el FER i el SABER. D’alguna manera, l’experiència de cuidar un insecte pal, finalment, s’ha convertit en un contingut. El FER i el SABER són dos aspectes que han d’estar lligats i que, a més, estan al mateix nivell. Estic d’acord que amb l’experiència s’aprèn molt però crec que en certa mesura és necessari un marc teòric, és a dir, una base sobre la qual es sustentin i es reafirmin les nostres experiències.

En el nostre cas, hem après moltíssim sobre l’insecte pal però en algunes ocasions ha sigut imprescindible fer un cop d’ull a la teoria relacionada amb aquest insecte. En un principi, quan se’ns va donar l’insecte no sabíem res sobre ell. En aquest cas, vam haver de fer ús de la teoria ja que si no donàvem resposta a totes les qüestions plantejades, com per exemple: quina seria la millor habitat per ell, quin clima necessita, que menja, com beu aigua,... possiblement l’insecte moriria. En aquest moment, estàvem construint el nostre SABER, estàvem adquirint coneixements. Personalment, penso que aquests coneixements s’han de posar en pràctica, això seria el FER. Si tot això que hem après amb la teoria no ho experimenten o ho posem en pràctica, probablement aquests coneixements acabaran desapareixent i sent purament anecdòtics. Com podem veure sempre ha d’existir una relació amb el FER i el SABER perquè sinó no hi haurà uns aprenentatges significatius.

Un altre aspecte important va ser el treball en equip. A l’última classe on vam tractar el tema de l’insecte pal, vam poder compartir i completar les nostres experiències (FER) amb altres grups per veure quines eren les semblances i diferències que podíem trobar entre els nostres insectes pal. Gràcies a la interacció amb altres grups i amb les semblances que vam poder trobar entre els insectes, vam poder construir una base teòrica relacionada amb aquest ésser viu (SABER), per exemple: són animals nocturns, fan moltes deposicions, canvien de pell setmanalment, tendeixen al balanceig davant un estímul, s’hidraten molt poc,...Són qüestions que hem pogut esbrinar nosaltres mateixos gràcies a la pròpia experiència.

Afegir que gràcies al SABER i al FER, relacionats  amb l’insecte pal, m’ha permès adonar-me que si aprens sobre un ésser viu, aprens sobre tots. Potser, no existeixen semblances corporals però si que podem trobar moltes coincidències entre els diferents processos i estructures (òrgans, teixits, aparell,...) d'aquests. Per exemple: quan vam fer el mural de l’aparell digestiu de l’insecte pal, vam poder veure que l’aparell d’aquest i el dels humans eren molt diferents però que si ens fixaven en el procés digestiu, podríem veure moltes coincidències com l’entrada, l’absorció de nutrients, la sortida...En resum, tots tenim unes funcions que són bàsiques i que es donen en tots els ésser vius: la funció de nutrició, de relació i de reproducció.

Per acabar, posaré un vídeo d’un programa ("El món d'en Beakman") que existia en la meva infància i que té a veure amb SABER i FER. Era un programa destinant a nens on la teoria i la pràctica tenien molta importància, és a dir, sempre es feia un experiment complementat amb una base teòrica explicada de forma dinàmica i creativa, amb l’objectiu, que els nens adquirissin coneixements de forma significativa i que els hi agradés aprendre ciències.  

Capítol sencer sobre el mètode científic: http://www.youtube.com/watch?v=0Ns2C_6IYYQ

Fragment:   http://www.youtube.com/watch?v=otjLE2jSQk0

LA CANÇÓ DE MOVING

MACACO

Macaco és un grup de música reggae creat Barcelona l’any 1997. El grup està format per Dani Carbonell (vocalista principal) i per músics procedents de diverses regions del món com per exemple Camerun, Veneçuela, Brasil... Respecte a la seva música, és un grup que aposta molt per la fusió d’estils, el mestissatge i, a més, les seves lletres són molt riques i significatives perquè intenten transmetre molts missatges. Aquestes tenen un alt contingut crític respecte a com s’està tractant el planeta i també parlen molt de fer unió per salvar-lo. Bàsicament, es caracteritza per això i perquè en moltes de les seves cançons combinen el castellà amb altres idiomes com el portuguès, el francès, angles, català, etc.  

MOVING

• LA CANÇÓ:

http://www.youtube.com/watch?v=OfEBA0kyH-U

La cançó “Moving” és un missatge a favor de la naturalesa i del planeta Terra. La lletra vol  mostrar el mal que està patint el nostre planeta i conscienciar al món que ens hem de mobilitzar i hem d’actuar ja per poder salvar-lo. Macaco,  encomanat per National Geographic, va composar aquest tema com a himne per festejar el “Dia de la Terra”. L’objectiu principal de l’himne era sensibilitzar i alertar a la població sobre canvi climàtic.   

• ESTÀS D’ACORD AMB LA FRASE: “VOLVER AL ORIGEN NO ES RETROCEDER, QUIZÁS SEA ANDAR HACIA EL SABER”:

Personalment, si ho miro de forma objectiva, no puc dir que estic d’acord o no el que diu la frase perquè, en aquest cas, tot depèn des de la perspectiva des de la qual es miri. És a dir, si ho miro des d’un punt de vista científic podré dir que si que estic d’acord però, en canvi, si ho miro des d’un punt de vista més social, puc dir que no estic gens d’acord.

Si ho mirem des d’un context científic, estaria d’acord perquè el mètode científic segueix sempre el mateix procés. En un primer moment planteja unes preguntes que es converteixen en una hipòtesi. Aquesta hipòtesi segueix un procediment fins que finalment s’accepta o es rebutja. Per tant, el que vull dir és que en el cas que sigui rebutjada, per poder avançar, hem de tornar al principi amb l’objectiu de tornar a reformular la hipòtesi i solucionar possibles  errors que hem comés. En definitiva, es pot establir un paral·lelisme amb el que diu la cançó, que per tal poder millorar el món, hem de tornar al passat i simplement millorar aspectes i solucionar errors que vam cometre.     

Pel que fa a la visió més social, puc dir que mirant-ho des d’una forma més subjectiva, em decantaria per aquesta opció. No estic d’acord amb aquesta frase final. En primer lloc, penso que hem de ser conseqüents amb el que hem fet i hem de donar solució a tots els problemes  des del punt en el que ens trobem. No val que ara ens resignem a tornar al passat i pensar “i si no haguéssim fet això...”. Tornant a com érem abans no solucionarem res perquè el mal ja està fet. En resum, crec que la solució al problema, que en aquest cas és el del canvi climàtic, està en la unió de tota la població del món per una única causa, salvar el planeta que habitem. I ara més que mai, el fet de comunicar, conscienciar i unir a tot el planeta és molt fàcil gràcies a la globalització, als mitjans de comunicació, les xarxes socials...Hem d’aprofitar aquesta època de les noves tecnologies per difondre aquest missatge arreu del món. Per últim, afegir que si tornéssim al passat, no tindríem aquesta oportunitat de transmetre-ho al món sencer ja que, en el passat, no disposaríem dels elements esmentats abans i que actualment ens faciliten la comunicació a nivell mundial.

LA GIMCANA

• Entorn on es farà la Gimcana:

En aquest cas la sortida es va realitzar a la mateixa UAB. La UAB és una facultat que té un entorn natural molt ric. Té una extensió de 260 hectàrees formades de les quals el 60% correspon a boscos, zones agrícoles, rieres,...i el 40% restant correspon a les zones enjardinades i les diferents edificacions i infraestructures. 

Pel que fa als boscos, ocupen unes 80 hectàrees, aproximadament, i  la gran majoria es troben a la part oest del campus. Tot i que podem trobar fins a 79 especies, l’espècie d’arbre predominant en aquests boscos són el pi blanc, roures i alzines. Per últim destacar que aquest boscos són netejats periòdicament per tal d’evitar incendis.

Respecte a les zones agrícoles (19 hectàrees), des de l’any 1986, s’han anat recuperant antics camps de conreu de secà dedicats principalment al raigràs i la melca. Pel que fa a la pastura, el ramat de la UAB consta de 250 ovelles i 40 ovelles.

En relació a les rieres, el campus està travessat per dues rieres, “Can Magrans” i “Can Domènec”. El cabal d’aquestes dues rieres és variable, és a dir, el seu cabal depèn principalment de la pluja. En cas de no haver pluja poden arribar a tenir trams totalment secs.  

  

Per últim, les zones enjardinades, encara que molts alumnes passen diàriament molt de temps en aquetes zones, no són conscients de la gran riquesa que es troba al seu voltant. Dins d’aquestes zones podem trobar fins a gairebé 5.000 arbres de 5 especies diferents: el pollancre, el pi pinyer, el xiprer, el lledoner i el llorer-cirerer. Finalment esmentar que l’UAB s’ha preocupat molt pel fet de crear una universitat sostenible per això ha intentat reduir al màxim l’ús de l’aigua amb la plantació d’espècies de plantes autòctones i que s’adapten millor al clima de la zona on es troba el campus. 

• Activitat gimcana:

En el context de l’assignatura de coneixement del medi natural i social hem fet una sortida que consistia en la realització d’una gimcana a la UAB. Al igual que va passar a “Can Coll”, la gimcana s’ha fet des del punt dels nen, és a dir, com si nosaltres fossin nens.

L’objectiu d’aquesta gimcana era apropar-nos i que coneguessin el nostre entorn més proper gràcies les diferents proves: 

Les plantes del nostre entorn: prova on un del grup s’havia d’embenar els ulls i havia de tocar, olorar i s’hi es s’havia, identificar els diferents arbustos i plantes que es trobaven en una zona determinada. En aquesta prova, gairebé tot el grup vàrem estar d’acord en un aspecte, que no sabíem el nom de cap de les plantes que ens envoltaven. 

La paperera: era una activitat en la qual s’havien d’agafar a l’atzar 3 objectes de la paperera i realitzar una narració. Aquesta va ser una activitat on tot el grup vam col·laborar i aportar les nostres idees. I per últim ens va permetre treballar i posar en marxa la nostra creativitat.

Abans i després: tractava de fer un còmic sobre el procés que segueix una oliva fins a arribar a oli.

On és l’aigua?: en aquesta s’havia d’elaborar un mapa de l’aigua on havíem de representar els diferents espais del nostre entorn on podíem trobar aigua.

Qui viu en aquets 4m² ?: era una zona del bosc tancada. Allà, nosaltres havíem d’observar i fer un croquis dels diferents éssers vius que podíem trobar en aquesta zona. En el meu cas, penso que aquesta va ser la prova més enriquidora perquè permetia observar, tocar, conèixer textures, descobrir...era la prova més completa. Per exemple, el meu grup ens vam trobar que hi havia una zona que estava florida i havia bolets, per tant, vam deduir que aquesta era una zona on no tocava gaire el Sol i on hi havia molta humitat. En resum, en aquesta prova vam descobrir que en una zona tant petita com 4m² podíem trobar una gran diversitat d’éssers vius com cargols, formigues, bolets, cucs, gespa, fongs, mosques, fulles, un arbre, diverses herbes...que ens ajudarien a conèixer el nostre entorn i, a més, posteriorment ens podrien ajudar a treballar altres aspectes dins l’aula. Afegir, que si en aquest espai tant reduït ens vam trobar tal diversitat de fauna i flora imaginar-neu-vos la quantitat d’esser vius que ens podríem trobar a la immensitat dels boscos de la UAB.

Representar idees amb el cos: com el seu nom indica es tractava de representar amb el cos “de què li serveix l’arrel a la fulla?”. Era una activitat que implicava el treball en grup, la creativitat i l’expressió corporal.

En definitiva, gràcies a aquestes proves no només coneixem i descobrim coses del nostre entorn, sinó que també és possible treballar l’expressió escrita, corporal, artística, oral..., per tant, permet exercitar i desenvolupar tant les capacitat com les competències de l’educació infantil i primària, respectivament. Concretament, si aprofundim un mica en el tema de descoberta de l’entorn aquestes activitats en ajuden a (a continuació, referència a la lectura de descoberta de l’entorn):

• Comprendre i apreciar progressivament l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa.
• Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciació en l’ús de temes relatius a l’espai.
• Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències, establint relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
• Observació i exploració de l’entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que se’n deriven.
• Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes).
• Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic.
• (...)

En conclusió, aportar que em va sobtar la gran quantitat de biodiversitat que ens vam trobar a la Universitat. Realment desconeixia el meu entorn natural i, a més, si no hagués fet aquesta gimcana potser encara ho continuaria desconeixent. És increïble que no conegui un espai pel qual passo diàriament i pel que desenvolupo la meva activitat de forma quotidiana. Per contra, l’únic inconvenient que vaig trobar va ser el temps de realització de les activitats. Crec que 4 hores és massa i segurament aquesta gimcana en 2 hores i mitja pot estar feta.