Els nens quan arriben a l’escola infantil tenen una vivència prèvia la qual els marcarà a l’hora de veure el món. Cada nen és diferent de l’altre perquè han viscut experiències molt diferents i cadascun des del seu punt de vista.
L’espai i el temps són els eixos de les activitat quotidianes i de la comprensió de l’entorn. Tenen una vinculació amb l’esquema corporal ja que el nen per poder orientar-se en l’espai i en el temps, primer ha d’estar orientat en el seu propi cos.
L’adquisició i desenvolupament d’aquests dos elements és un procés lent i complex perquè són termes molt abstractes pels nens, sobretot pel que fa al temps. Els dos conceptes no s’aprenen sobtadament sinó que apareixen en un principi com a nocions bàsiques i simples que a mesura que es van treballant van madurant. Moltes vegades, mentre feia les pràctiques a una aula de P-3, m’he trobat amb nens que quan explicaven vivències es donaven frases com aquesta:
“fui al parque con el papa mañana” quan en realitat es refereixen a ahir.
L’aprenentatge d’aquestes nocions, en un primer moment, es realitzen amb el contacte amb la realitat. Primer s’aprenen en si mateixos, després en els objectes en referència amb si mateixos i, per últim, en els objectes en relació a altres objectes.
L'ORIENTACIÓ EN L'ESPAI
Pel que fa al assumpte de l’espai, es pot dir que és bàsic treballar els cinc punts següents:
Per últim, sobre l’espai, afegir que és un aspecte molt difícil de treballar. Inclús puc aportar un experiència personal relacionada amb el tema de la lateralitat. Penso de petita, a l’escola, no vaig treballar gaire aquest contingut. En la meva època d’estudiant era un aspecte una mica desconegut, o bé, no tenia molta importància ja que actualment pateixo problemes a l’hora d’identificar la dreta i l’esquerra, necessito portar algun objecte a la mà esquerre, com per exemple el rellotge, per poder identificar-les de forma ràpida i correcte. No sóc l’únic cas de la meva classe. Encara tinc relació amb alguns companys que els hi passa el mateix. Per això, es pot arribar a la conclusió que va ser un aspecte poc treballat en el context de l’aula.
Per concloure el tema de l'orientació, volia afegir un vídeo relacionat amb la lateralitat. Es tracta d'un programa de televisió on es treballen exercicis de lateralitat recomanats per a totes les edats.
L’ORIENTACIÓ EN EL TEMPS
No hi ha una didàctica molt desenvolupada sobre aquest tema ja que el temps és molt abstracte. El temps passa i no el podem veure, per això, hem hagut de crear eines per poder controlar-lo. També podem dir que el temps és subjectiu. De vegades ens passa més ràpid o més lent. Per exemple, personalment quan estic vivint una situació incomoda, tinc la percepció que el temps passa més lent, en canvi, si estic gaudint de l’estona, acostumo a dir que el temps se’m passa volant.
Respecte a la classe de temps ens trobem amb 3 tipus diferents:
- El temps viscut:
És el primer temps amb el que el nen té contacte. En un primer moment, els nens miren el temps des d’un punt de vista més egocèntric. Per exemple: un nen pensa que el Sol s’amaga perquè ell ha de dormir o que el Sol surt quan ell no té més son i s’aixeca del llit. Però aquest període finalment acaba passant i el nen ja comença a adquirir i regir-se per pautes temporals que afecten a tothom, és a dir, tots els anys complim anys, l’any té 4 estacions,...
- El temps social:
És un temps col·lectiu. Les persones tenim la qualitat que som éssers socials i per això hem hagut de crear eines de comunicació, per tal, d’acotar el temps i l’espai.
És durant aquest tipus de temps quan el nen deixa de tenir una visió tan egocèntrica i s’adona que dins d’un mateix espai o a l’altra banda del món estan passant moltes coses. Un altre aspecte del que es dóna compte és que tot i que el temps passa de forma regular la sensació de irregularitat existeix, és a dir, és el que esmentava abans, que si s’està en una classe pesada dóna la sensació que el temps passa molt lent i si és una classe dinàmica passarà ràpid.
- El temps històric:
Es refereix al temps passat. Aquest és un temps que permet l’evocació mental, és a dir, tenir la capacitat de tancar el ulls i poder veure en el teu cap alguna cosa del passat.
Els nen no poden veure el temps històrics. El principal aspecte que permeten als nens entendre el temps històric són les fonts (primàries i secundàries). Les fonts primàries són escrits (noticies, llibres,...), imatges, fotografies, videos, objectes, conferències,... fetes en el passat i que arriben al present. En canvi, les secundàries són les que es fan actualment per explicar coses del passat, com per exemple: els contes (les tres bessones), les pel·lícules (Ice Age)...
Algunes d’aquestes fonts poden causar problemes ja que, de vegades, estan molt occidentalitzades. Aquest fet és perillós ja que com a conseqüència pot donar lloc a al menyspreu d’altres cultures o del món oriental.
Un exemple de font escrita molt important seria la Biblia. És un text que ha perdurat en el temps durant uns 1.500 anys. És de gran importància perquè mostra les doctrines de la religó catòlica.
Per últim, volia destacar un vídeo del programa de televisió "Redes". És un documental que debat el fet de si el temps existeix o no. Únicament posaré la primera part però al Youtube es poden trobar les parts restants.
ALGUNES PÀGINES D’INTERÈS
- Definició de lateralitat:
- És un article relacionat amb la lateralitat des d’un punt de vista pedagògic:
- En aquesta pàgina trobarem aspectes relacionats amb l’esquema corporal i la lateralitat.
- És un article relacionat amb el espai temps:
No hay comentarios:
Publicar un comentario