martes, 18 de octubre de 2011

ELS CONTES

Introducció del conte:

Definició extreta de Viquipèdia.

“El conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral.”

El conte és tan antic com la humanitat. Ja en la prehistòria, com no hi havia literatura, els contes s’explicaven a través de les pintures que es feien a les roques. Actualment, explicar contes s’ha convertit en una manera d’informació social. És un recurs que utilitzen de forma quotidiana els mestres i donen molt de joc, ja que com esmentaven abans són uns mitjans que ens poden ajudar a transmetre coneixements, principis, valors..., és a dir, tenen un component didàctic. Inclús, molts contes poden arribar a tenir capacitat empàtica i moltes vegades tenen un caràcter social vinculat a la família i l’escola.  

A l’època medieval, els contes encara es considerava literatura oral. Els trobadors eren els encarregats d’anar poble per poble transmeten aquests contes. Les narracions en aquella època eren molt més sagnants i terrorífiques, sobretot, els contes tradicionals europeus que, a més, tenien un component moralitzador ( la moralitat ) i missatges ocults. Un exemple seria “la caputxeta vermella” : aquest conte vol mostrar que no ens hem de refiar dels desconeguts i respecte als elements terrorífics i missatges ocults, si aprofundim, podrem veure que tot i ser un conte infantil conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme, temes una mica durs per tractar amb nens.  

Per últim esmentar un conte de principis del segle XIX: “Les aventures de Nono”. Aquets és un llibre escrit per Jean Grave i publicat pel pedagog Ferrer i Guardia destinant a la classe obrera. Aquest defensava la llibertat d’accés a l’escola independentment de la classes social i la escola moderna.  



Conte de "La Caputxeta Vermella" 



Aspectes importants del conte:

Perquè un conte arribin als nens s’ha de tenir diversos element en compte:
  • S’han de fer aturades i marcar clarament les paraules per tal que sigui entenedor.
  • Hem de mirar als nens per mantenir la seva atenció i introduir-los en el conte.
  • S’ha d’ajudar a poder visualitzar els objectes i reforçar les idees mitjançant sons, canvis en el volum de la veu, canvis d’entonació, cops de mans...
  • Fer silencis. Ajuda a crear expectativa.
  • No és un aspecte que calgui però la música pot permetre que el nen s’introdueixi en el conte.
  • Crear un clímax.
  • Començar i finalitzar els contes amb les formes convencionals de começament i d’acabament de contes perquè el nen s’assabenti que el conte comença o s'acaba: "vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!"

                                                                                        
Quins objectius didàctics tenen els contes:

Els contes, com s’esmentava amb anterioritat, no només tenen la característica principal d’entretenir sinó que també tenen un component moralitzador i didàctic. Gràcies al conte, en l’educació infantil es poden treball continguts com el joc, el moviment, el llenguatge oral, l’expressió corporal, el animals, els components de la família, l’espai i el temps,... en definitiva, els principals objectius en l’educació infantil són els següents:

Objectius generals:  
  • Afavorir les àrees cognitives, motores, social i afectiva.
  • Afavorir la capacitat crítica.
  • Descobrir, conèixer i controlar el propi cos.
  • Augmenta la creativitat i capacitat expressiva dels nens.
  • Ajudar a establir vincles de relació amb els adults i els seus iguals.
  • Observar i explorar l’entorn immediat.
  • Desenvolupar, millorar i gaudir de la llengua oral i escrita.
  • Representar i evocar aspectes diversos de la realitat, coneguts o imaginats.


En relació a l’àrea d’identitat i autonomia personal:
  • Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitat motrius, sensitives i expressives.
  • Adquirir la coordinació i el control dinàmic del propi cos.
  • Aplicar la coordinació ull-mà a l’hora de manipular objectes.
  • Adequar el comportament a les necessitats i requeriments i explicacions dels adults i d’altres companys.


En relació a l’àrea de medi físic i social:
  • Orientar-se i actuar de forma autònoma en els espais quotidians.
  • Valorar la importància del medi natural i la seva qualitat per la vida humana.  
  • Saber situar els objectes en l’espai i el temps.
  • Adquirir valors i principis relacionats amb el nostre entorn tant social com natural.


En relació a l’àrea de comunicació i representació:
  • Comprendre, reproduir i recrear textos de tradició cultural.
  • Interessar-se pel llenguatge escrit.









No hay comentarios:

Publicar un comentario